Llegir en l'era digital, per Laura Borràs

El dissabte 10 de novembre tingué lloc la segona sessió del curs organitzat per Bromera "Fomentar la lectura en la societat del coneixement" . Dins de la programació tingué lloc la ponència de Laura Borràs, professora de la Universitat Oberta de Catalunya.

He de destacar que Laura és una de les ponents més convincents amb qui m’he trobat mai (encara que respecte d’aquest tema no m’ha de convèncer de res!) i una gran comunicadora. Parla amb tant d’entusiasme i passió que crec que serà poca la gent que es puga resistir a compartir les seves idees.

Va defensar de manera molt encertada l’ús de les noves tenologies i la seva incorporació en l’àmbit educatiu, com una eina de treball i no sols d’esbarjo. Els joves i infants han nascut ja en una societat que utilitza de manera habitual les tecnologies de la informació i la comuniació, però per desgràcia, aquestes no han arribat encara a les aules de manera normalitzada. És també el cas de les biblioteques. Els joves utilitzen la tecnologia per a divertirse i és la nostra tasca incorporar-la a l’aprenentatge i a la lectura.

M’agrada molt pensar que les TIC són una eina de democratització, en una societat com la nostra que defensa la propietat privada per damunt de qualsevol cosa. A més, facilita l’intercanvi d’informàció d’una manera ràpida i cada vegada més fiable. El que hem d’ensenyar precíssament nosaltres, els intermediaris de la informació i els docents, és a utilitzar-les. No tot el que hi ha a Internet és vertader, però no tot és fals. Hi ha llocs de molta fiabilitat, però hem d’aprendre quins són.

També compartisc la defensa de Laura de la lectura digital perquè per a mi, és una forma de lectura complementària a la lectura tradicional sobre paper. No crec que els apassionats de la lectura deixen de llegir un llibre per a dedicar-se només a la lectura digital; crec que es tracta de lectures diferents. Internet o les fonts d’informació digitals ens proporcionen una informació que d’altra manera no podriem aconseguir o si més no, la proporcionen de la manera més ràpida possible.

Possaré dos exemples, l’editorial Faximil que realitza digitalitzacions de revistes antigues ja tancades o la consulta de la cartellera del cinema. Respecte del cinema és evident, és la manera més ràpida, si tenim accés a Internet des de casa, de consultar les pel·lícules que fan –més ràpid que anar a buscar el diari. La possibilitat de consultar una revista antiga, com és el cas de la revista “Estudios: revista ecléctica” també és evident. Primer, perquè sols la podrem trobar a algún arxiu o com a fons antic en una biblioteca. I segón, perquè al CD la revista està sencera i segur que hi ha poques biblioteques que tinguen la revista completa al seu fons.