jueves, 13 de diciembre de 2007

El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital

M'agradaria començar el comentari de l'article amb una anècdota personal. Perquè aquest fet és la primera cosa que m'ha vingut a la memòria després d'haver llegit l'article de Raine Koskimaa.

Soc una persona que m'agrada molt llegir i fa uns dies, mentre estava per casa amb la televisió en marxa, vaig veure un anunci que em va cridar l'atenció. Ja no l'he tornat a veure més, però crec que era més o menys així: un home amb una maquineta com de videojoc (ho senc però no se explicar-ho amb més exactitud) i una veu en "off" que anava explicant l'argument d'una novel·la que crec, si no m'equivoque, era Javier Marías (a qui no tinc massa devoció). I deien alguna cosa així com "crea tu propia novela" o "se tu el autor de tu novela". No recorde massa bé, perquè no l'he tornat a veure.

El cas és que estava amb el meu germà veient-ho i els dos ens varem mirar i varem comentar alguna cosa així com: -"Fins on anem a arribar amb tanta modernitat.." Així que, en llegir l'article, la primera reflexió que he fet per a mi mateix és que els canvis costen molt d'assimilar, inclús per als qui estimem la lectura, o potser a nosaltres als qui més.

L'article de Raine, "El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital" m'ha agradat molt perquè m'ha fet pensar i canviar les meues conviccions. Destacaria sobretot uns quants conceptes, el primer de tots, que s'ha de separar la identificació que tots tenim interioritzada entre literatura i llibre. Durant segles ha segut vàlida aquesta identificació però ara, amb les noves tecnologies, queda superada. Els textos literaris ara poden tindre un altre aspecte físic, o fins i tot, ser virtuals.

Respecte a les possibilitats de les TIC en l'esenyament de la literatura m'ha agradat molt la seua visió poc dogmàtica. Crec que l'estudi de la literatura és necessàri per a aprendre a escriure, a transmetre. No sols s'ha de tindre la capacitat d'escriure o de llegir, s'ha de tindre la capacitat de comprendre el que es llegeix i de saber expressar-se. I crec que la literatura te un paper fonamental en aquest procés (a banda de molts altres) El seu article destaca, en la meua opinió, la part més possitiva de les TIC, que és el fàcil i ràpid accés a la informació que ofereix el cibertext. Perquè des d'una pàgina on es parla de literatura catalana medieval, podem accedir mitjançant l'hipertext a cadascun dels autors de que es parla (March, Llull, Martorell, etc)

domingo, 18 de noviembre de 2007

Llegir en l'era digital, per Laura Borràs

El dissabte 10 de novembre tingué lloc la segona sessió del curs organitzat per Bromera "Fomentar la lectura en la societat del coneixement" . Dins de la programació tingué lloc la ponència de Laura Borràs, professora de la Universitat Oberta de Catalunya.

He de destacar que Laura és una de les ponents més convincents amb qui m’he trobat mai (encara que respecte d’aquest tema no m’ha de convèncer de res!) i una gran comunicadora. Parla amb tant d’entusiasme i passió que crec que serà poca la gent que es puga resistir a compartir les seves idees.

Va defensar de manera molt encertada l’ús de les noves tenologies i la seva incorporació en l’àmbit educatiu, com una eina de treball i no sols d’esbarjo. Els joves i infants han nascut ja en una societat que utilitza de manera habitual les tecnologies de la informació i la comuniació, però per desgràcia, aquestes no han arribat encara a les aules de manera normalitzada. És també el cas de les biblioteques. Els joves utilitzen la tecnologia per a divertirse i és la nostra tasca incorporar-la a l’aprenentatge i a la lectura.

M’agrada molt pensar que les TIC són una eina de democratització, en una societat com la nostra que defensa la propietat privada per damunt de qualsevol cosa. A més, facilita l’intercanvi d’informàció d’una manera ràpida i cada vegada més fiable. El que hem d’ensenyar precíssament nosaltres, els intermediaris de la informació i els docents, és a utilitzar-les. No tot el que hi ha a Internet és vertader, però no tot és fals. Hi ha llocs de molta fiabilitat, però hem d’aprendre quins són.

També compartisc la defensa de Laura de la lectura digital perquè per a mi, és una forma de lectura complementària a la lectura tradicional sobre paper. No crec que els apassionats de la lectura deixen de llegir un llibre per a dedicar-se només a la lectura digital; crec que es tracta de lectures diferents. Internet o les fonts d’informació digitals ens proporcionen una informació que d’altra manera no podriem aconseguir o si més no, la proporcionen de la manera més ràpida possible.

Possaré dos exemples, l’editorial Faximil que realitza digitalitzacions de revistes antigues ja tancades o la consulta de la cartellera del cinema. Respecte del cinema és evident, és la manera més ràpida, si tenim accés a Internet des de casa, de consultar les pel·lícules que fan –més ràpid que anar a buscar el diari. La possibilitat de consultar una revista antiga, com és el cas de la revista “Estudios: revista ecléctica” també és evident. Primer, perquè sols la podrem trobar a algún arxiu o com a fons antic en una biblioteca. I segón, perquè al CD la revista està sencera i segur que hi ha poques biblioteques que tinguen la revista completa al seu fons.

sábado, 10 de noviembre de 2007

Contra "el canon occidental" de Harold Bloom


"El punt central de Bloom en aquest article era un sol: sostenia que, al premiar a King, la fundació estava contribuint a la estupidització del públic nord-americà, rebaixant-li els estàndards de lectura als sevs connacionals al col·locar al mag del thriller allí on abans només cabien els més refinats literati. Com se sap, Bloom és un defensor a ultrança del cànon en el seu sentit més elitista, i s'ha adjudicat fins i tot, més d'una vegada, el dret a decidir ex cathedra qui ho conformen i qui no. A més del seu llibre The Western Cànon, Bloom ha impulsat també una col·lecció de llibres, cridada, amb un ego digne de l'altre king, Bloom´s Modern Critical Views Seriïs, cadascun dels toms del qual recopila assajos innovadors i aguts, de divesos crítics, sobre algun cèlebre escriptor de qualsevol època i qualsevol llengua. Hi ha un tom sobre Paul Auster, altre sobre Don DeLillo; hi ha toms sobre Dante, Dickens, Walcott, Proust, Tolstoi, Pynchon, etc."


Extret de: Dumbing Down

Altra informació interessant: Hermeneia